30 de juny 2013

.coop

Article publicat al diari Contrapunt el 28 de juny de 2013
El gregarisme humà segurament troba les seves arrels en l’aprenentatge mamífer del fet que el grup és més fort davant l’adversitat que no pas la individualitat isolada.  Aquest coneixement adquirit i definitiu en l’evolució de la nostra espècie s’ha manifestat al llarg de mil·lennis en tota mena d’organitzacions polítiques, socials, empresarials… adoptant formes jeràrquiques d’allò més variat i amb resultats desiguals i massa sovint injustos.

A Occident solem estar d’acord que, de totes les organitzacions conegudes, les més participatives, democràtiques i fonamentades en valors humanistes són les adequades per combinar el desenvolupament de projectes col·lectius amb la potenciació del creixement personal, social, polític, cultural i professional dels seus partícips. El món té molts defectes, i les democràcies també, però els valors amb què visquem la nostra experiència individual i col·lectiva determinaran la diferència qualitativa del grup i la persona.

A les societats que han assolit la democratització encara resta molta feina a fer. La crisi actual està provocant, enmig de la frustració, la desesperació i la injustícia, reaccions proactives que ens recorden que encara hi ha camí cap a una democratització més sincera.

D’entre totes les estructures organitzatives de l’activitat humana, és l’empresarial la que té encara més recorregut si volem que esdevingui, des d’uns objectius d’eficiència que hauríem de donar per pressuposats, una estructura productiva que afavoreixi el creixement de les persones.

L’any 1844, a Rochdale (Anglaterra), vint-i-set homes i una dona, tots ells de classe obrera, van decidir prendre les rendes del seu propi destí en un context de crisi summament advers, classista i empobridor. Van fundar, no sense assumir molts riscos, la Rochdale Society of Equitable Pioneer, experiència cooperativa que va donar peu al moviment cooperatiu. Avui, cent seixanta-cinc anys després, al planeta les cooperatives compten amb gairebé 1.000 milions de socis i hi treballen 100 milions de persones. Les seves vendes superen de lluny el PIB d’alguns dels països més desenvolupats. I, sobretot, constitueixen activitats empresarials fonamentades en la participació i la sostenibilitat, propiciadores de la transformació positiva de l’entorn.

El cooperativisme, malgrat uns inicis tan plens de dificultats i el desconeixement que se’n sol tenir, ja ha demostrat que és tan viable com altres fórmules empresarials, alhora que enriqueix els valors democràtics de la societat. Gairebé totes les lliçons que puguem aprendre es troben en la història, i malgrat això, el nostre impuls vital sembla entossudit a mirar de cua d’ull l’experiència acumulada al llarg dels segles.