Article publicat al diari Contrapunt el 28 de juny de 2013
El gregarisme humà
segurament troba les seves arrels en l’aprenentatge mamífer del fet que el grup
és més fort davant l’adversitat que no pas la individualitat isolada. Aquest coneixement adquirit i definitiu en
l’evolució de la nostra espècie s’ha manifestat al llarg de mil·lennis en tota
mena d’organitzacions polítiques, socials, empresarials… adoptant formes jeràrquiques
d’allò més variat i amb resultats desiguals i massa sovint injustos.
A Occident solem
estar d’acord que, de totes les organitzacions conegudes, les més participatives,
democràtiques i fonamentades en valors humanistes són les adequades per
combinar el desenvolupament de projectes col·lectius amb la potenciació del
creixement personal, social, polític, cultural i professional dels seus
partícips. El món té molts defectes, i les democràcies també, però els valors
amb què visquem la nostra experiència individual i col·lectiva determinaran la
diferència qualitativa del grup i la persona.
A les societats
que han assolit la democratització encara resta molta feina a fer. La crisi
actual està provocant, enmig de la frustració, la desesperació i la injustícia,
reaccions proactives que ens recorden que encara hi ha camí cap a una
democratització més sincera.
D’entre totes les
estructures organitzatives de l’activitat humana, és l’empresarial la que té
encara més recorregut si volem que esdevingui, des d’uns objectius d’eficiència
que hauríem de donar per pressuposats, una estructura productiva que afavoreixi
el creixement de les persones.
L’any 1844, a
Rochdale (Anglaterra), vint-i-set homes i una dona, tots ells de classe obrera,
van decidir prendre les rendes del seu propi destí en un context de crisi
summament advers, classista i empobridor. Van fundar, no sense assumir molts
riscos, la Rochdale Society of Equitable
Pioneer, experiència cooperativa que va donar peu al moviment cooperatiu.
Avui, cent seixanta-cinc anys després, al planeta les cooperatives compten amb
gairebé 1.000 milions de socis i hi treballen 100 milions de persones. Les
seves vendes superen de lluny el PIB d’alguns dels països més desenvolupats. I,
sobretot, constitueixen activitats empresarials fonamentades en la participació
i la sostenibilitat, propiciadores de la transformació positiva de l’entorn.
El cooperativisme,
malgrat uns inicis tan plens de dificultats i el desconeixement que se’n sol
tenir, ja ha demostrat que és tan viable com altres fórmules empresarials, alhora
que enriqueix els valors democràtics de la societat. Gairebé totes les lliçons
que puguem aprendre es troben en la història, i malgrat això, el nostre impuls
vital sembla entossudit a mirar de cua d’ull l’experiència acumulada al llarg
dels segles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada