L'escola sorda

Existeix el mite popular que emprem tan sols el 10% de la nostra capacitat cerbral. Malgrat que aquesta llegenda ve de lluny i es manté arrelada en les creences  populars, avui sabem que totes les parts del cervell compleixen com a mínim alguna funció. Ben mirat, tampoc no podria ser d’altra manera si partim d’una concepció evolutiva de la natura, en què res no és gratuït. Res no és perquè sí en un món construït a través de la lluita salvatge per sobreviure.

Fotografia extreta de: http://infanciasociedadconocimiento.blogspot.com.es

Deixant al marge la reflexió sobre les conseqüències que comportaria la inutilització del 90% de la nostra capacitat cerebral, prefereixo aturar-me a pensar en què coneixem i què igonorem els docents actuals sobre el que se sol tenir per l’òrgan més evolucionat de la natura. I aquí la qüestió és per amoïnar-se. Ara potser sí que el percentatge simbòlic del 10% delimitaria prou bé el nostre marc de coneixements sobre cervell, persona i aprenentatge...

Les causes d’aquesta ignorància són purament intrínseques de la major part dels sistemes escolars d’avui. És paradoxal que la neurociència hagi evolucionat com ho ha fet en els darrers cent anys i especialment en les darreres dècades i les escoles encara continuem vivint d’esquenes a un coneixement l’aplicació del qual de ben segur provocaria un envejable augment de qualitat en la docència i els seus resultats.

Les lleis i reformes educatives passen com onades silencioses per les aules i sales de mestres. A les escoles continua passant de tot, i els seus fonaments continuen essent els d’una societat industrial mecanicista. Els docents continuem reproduint models que van néixer per a una societat, uns nens i uns joves que ja no existeixen. I la innovació acaba essent, per norma general, o bé cosa d’uns quants professionals que treballen als marges o bé, i en els millors casos, una línia d’actuació desordenada i poc definida de centre.

Emprem el 100% del nostre cervell, però els que ajudem les persones en la construcció i ordenació de la ment mantenim les portes tancades al coneixement d’avui sobre el funcionament d’aquest cervell. Cal localitzar aquest coneixement i dur-lo a l’Escola. Convé que els equips directius siguin molt conscients i permeables a aquest coneixement i que estableixin plans de formació per al professorat en funció dels requeriments de cada lloc de treball. Amb el coneixement a casa nostra, podrem establir plans d’actuació, dibuixar fites en un mapa i començar a fer via. Intueixo que aquest camí serà veritablement transformador.

Us deixo un video il·lustratiu que fa temps va inspirar parcialment aquestes línies.