El got mig ple TV VI

Aquesta setmana entrevisto en Josep Maria Vallès, enginyer agrònom, expert en horticultura urbana, social i ecològica, president de la cooperativa Tarpuna i moltíssimes coses més...

El got mig ple TV està essent una experiència molt gratificant. L'intercanvi d'impressions amb persones que aporten llum des de diversos angles del coneixement em ratifica en l'opinió que els humans podem fer les coses molt millor. Les personees entrevistades pel got mig ple són gent que suma. No us perdeu l'actitud d'en Josep Maria Vallès.

El got mig ple TV, IV

Aquesta setmana ens trobem amb en Guillem Llorens. En aquesta xerrada amb el president de Sepra i de la Confederació de Cooperatives de Catalunya repassem i analitzem diverses realitats: economia social, crisi Covid 19, arquitectura ecològiica, dret a l'habitatge, possibilitats de transformació del món, esport, educació...

Tot un plaer escoltar en Guillem Llorens, afable, conciliador i altament compromès.

AUTOEMPODERA'T

Article publicat a La Veu de l'Anoia el 20 de gener de 2.017

Tu no ets un humil ciutadà que han deixat caure en aquest escenari per patir, en el lapse incert de temps que anomenem vida, els embats de les desajustades forces socials, polítiques, econòmiques... Com a ciutadà ets, com a mínim, votant, contribuent, consumidor i aportador de valor gràcies al teu treball. Si vols, a més, et pots embrancar en lluites més actives i evidents per incidir en l’esdevenidor de la nostra comunitat. El món també és teu i no pots deixar que te’n manllevin la part que justament et pertoca. Alhora, vulguis o no, ets corresponsable del futur dels teus congèneres i dels nostres descendents.

Resultaria fàcil no creure i sentir així. De vegades patim també la temptació de deixar-nos dur, de permetre que siguin els altres els que decideixin, quan una mena de còmoda intuïció en forma de veueta ens diu “Si al final faran el que voldran, amb tu o sense tu”. 

De tots els nostres àmbits individuals d’acció, crec que són el de l’empresa i el consum (sense menystenir els altres)  aquells que ens han de permetre una major incidència en la transformació del món. En l’estudi Superbrands 2016, efectuat per la prestigiosa consultora Havas Worldwide a 28 països, s’evidencia la consciència  que tenim el 70% dels ciutadans que les empreses poden acabar essent, per bé o per mal, el principal agent de canvi social, per sobre de la política. El 53% dels enquestats evidencia també la preocupació creixent sobre la justícia i la sostenibilitat que hi ha darrere des productes que consumim (què passa amb l’altre 47%? Tant els fa?). 

Quant de poder que tenim! Però els fets demostren que el poder sense coneixement i una certa consciència és com un cotxe sense volant (Brexit, Trump, la puixança dels populismes...). Si els consumidors adquirim cada vegada més consciència sobre els nostres drets i sentit de la justícia, acabarem incidint en la  responsabilitat de les companyies que ens proveeixen de béns i serveis. La producció deshonesta també és cosa meva.

David Cos

President d’Escola Sant Gervasi, sccl

President de Grup CLADE

Salari emocional

Article que vaig publicar a l'edició en paper de  La Veu de l'Anoia el 9 de setembre de 2016

 © Giancarlo Petrini, 2016

Aquests dies la premsa ens ha volgut ajudar fent-se ressò de les conclusions de diversos estudis existents sobre la crisi post-vacacional. Entre els llistats de mesures a prendre per fer més portable el retorn a la vida laboral, algun d’aquests resums propis d’un text d’autoajuda apuntava: “Intenti trobar un sentit a la seva feina”. Malament, molt malament anem si el sentit de la nostra feina es troba tan ocult que hem de fer un esforç intencionat per detectar-lo.

Aquest estiu hem pogut trobar a les llibreries “Responsabilidad social competitiva”, de Cristian Rovira, autor amb gran experiència pràctica i coneixement sobre el valor de les empreses més enllà de la seva rendibilitat econòmica. En algun moment de l’obra, l’autor, deixant de banda el concepte de salari monetari, es centra en la riquesa del salari emocional, aquell que enriqueix les persones perquè realitzen activitats amb sentit tant per a ells mateixos com per a les persones i les comunitats en i amb les quals treballen.

Ha de ser ben trist passar quaranta o cinquanta anys duent a terme una activitat professional sense acabar de trobar-li un sentit que ens enriqueixi. No estic convençut que l’humà sigui un animal solidari com apunten alguns. Al llarg dels temps hem mostrat dues cares ben oposades. Sense ser solidaris no hauríem arribat fins aquí, però està ben clar que també som ferotges i egoistes. Els noticiaris d’aquest estiu, un any més, no han passat per alt la barbàrie, però tampoc han deixat de costat la solidaritat. Escric aquestes paraules sentint molt a flor de pell l’assassinat de la Isabel Solà a Haití. Ella, que de ben segur havia trobat tot el sentit a la seva feina, ha estat víctima d’aquesta contradictòria condició humana. El nostre salari emocional ha de ser conquerit dia a dia en tot allò que fem i contra l’adversitat. Ella ho sabia.

David Cos

President d’Escola Sant Gervasi, sccl

President de Grup CLADE