El got mig ple TV, IV

Aquesta setmana ens trobem amb en Guillem Llorens. En aquesta xerrada amb el president de Sepra i de la Confederació de Cooperatives de Catalunya repassem i analitzem diverses realitats: economia social, crisi Covid 19, arquitectura ecològiica, dret a l'habitatge, possibilitats de transformació del món, esport, educació...

Tot un plaer escoltar en Guillem Llorens, afable, conciliador i altament compromès.

La llavor de la mostassa, El got mig ple TV, III

Aquesta setmana ens trobem amb l'Alba Brugués, infermera i presidenta de l'AIFiCC. És un plaer conversar amb l'Alba de tot: sistema sanitari, els reptes de la infermeria, Covid 19, serveis públics, solidaritat, 3r i 4t món...

En l'any internacional de les infermeres i les llevadores, l'Alba Brugués defensa activament  la represa de la lluita que fa més d'un segle va promoure la Florence Nightingale (1.820-1.910), fundadora de la infermeria moderna.

Les persones entrevistades a El got mig ple TV conformen un mosaic ben ric que t'encomana molta energia positiva i ganes de treballar perquè el món sigui cada vegada una mica millor.

El got mig ple TV, II

El got mig ple TV continua endavant. Si la setmana passada ens vam centrar en el futur, des de l'anàlisi prospectivista amb el Dr. Jordi Serra, avui parlarem de la terra i de les persones, en companyia d'en Xavier Miró, jardiner, paisatgista i moltes coses més. 

Sempre que comparteixo estones amb en Xavier Miró, el veig treballar i l'escolto analitzar la creixença dels arbres o l'estat del terra, no puc deixar de trobar paral·lelismes entre el seu camp de treball i el nostre, el de l'acompanyament d'infants i joves cap al futur. 

El got mig ple TV pretén obrir finestres de llum des del confinament en què ens trobem. Diverses personalitats ens aniran acompanyant i ens ajudaran a veure la realitat des d'òptiques molt bàsiques i, a la vegada, massa poc quotidianes.

El got mig ple TV, I

Avui inaugurem "El got mig ple" a Sant Gervasai TV. En el marc d'aquest confinament que vull que sigui introspectiu, m'acostaré a persones de vocacions diverses per conèixer com veuen i viuen aquesta necessària transformació del món. 

Avui, com una clara carta d'intencions, arrenquem amb en Jordi Serra, prospectivista. Però no només conversarem sobre escenaris de futur. 

PREU I VALOR

Article publicat a La Veu de l'Anoia el 10 de març de 2017

M’acabo de descarregar l’aplicació de factura catalana Abouit que, a través de l’escaneig amb el telèfon mòbil dels codis de barres dels productes que trobem a les prestatgeries dels supermercats, facilita informació sobre la responsabilitat en la producció de cada article de consum. 

Segons l’estudi de la consultoria Nielsen (2015), el 40 % dels consumidors declara que estaria disposat a pagar més si els productes adquirits provinguessin d’empreses socialment responsables. Però els actes concrets de consum són molt íntims, i la presa de cada decisió es veu sotmesa a plantejaments discontinus d’ordre subconscient i emocional. Bé que ho saben els reis del màrqueting. 

La cultura del consum responsable no es pot generar aïllada de la transformació cultural de base de les persones. La tecnologia ens pot ajudar moltíssim a interconnectar-nos i a disposar de la informació necessària per transformar plegats el món, però cal que comencem a recuperar la cultura de l’esforç perquè tots plegats anem aprenent a identificar la gran diferència que hi ha entre valor i preu. Si no comencem a distanciar-nos de l’humanisme etnocentrista de base materialista-hedonista que hem anat deixant créixer al menjador de cada casa en els darrers setanta anys, el consumidor continuarà essent objecte i no subjecte.

Esdevenir responsable implica un augment del grau de consciència sobre el valor de les meves accions (tot un esforç). Fa por i provoca mal de cap només de pensar-hi. Per això mirar cap a un altre lloc resulta tan fàcil. L’escenari general facilita aquesta evasió individual i col·lectiva. Recordem el famós discurs del Cap Indi Seattle dirigit a l’home blanc el 1854, evidenciant que les actuacions per a la sostenibilitat responen a la base cultural de cada societat. Just el mateix any, a l’altra costa del Estats Units, Henry David Thoureau, home blanc i ovella negra, publicava Walden, “La major part dels luxes i moltes de les anomenades comoditats de la vida no només no són indispensables, sinó que esdevenen un obstacle per a l’elevació de la humanitat.”

David Cos

President d’Escola Sant Gervasi, sccl

President de Grup CLADE

AUTOEMPODERA'T

Article publicat a La Veu de l'Anoia el 20 de gener de 2.017

Tu no ets un humil ciutadà que han deixat caure en aquest escenari per patir, en el lapse incert de temps que anomenem vida, els embats de les desajustades forces socials, polítiques, econòmiques... Com a ciutadà ets, com a mínim, votant, contribuent, consumidor i aportador de valor gràcies al teu treball. Si vols, a més, et pots embrancar en lluites més actives i evidents per incidir en l’esdevenidor de la nostra comunitat. El món també és teu i no pots deixar que te’n manllevin la part que justament et pertoca. Alhora, vulguis o no, ets corresponsable del futur dels teus congèneres i dels nostres descendents.

Resultaria fàcil no creure i sentir així. De vegades patim també la temptació de deixar-nos dur, de permetre que siguin els altres els que decideixin, quan una mena de còmoda intuïció en forma de veueta ens diu “Si al final faran el que voldran, amb tu o sense tu”. 

De tots els nostres àmbits individuals d’acció, crec que són el de l’empresa i el consum (sense menystenir els altres)  aquells que ens han de permetre una major incidència en la transformació del món. En l’estudi Superbrands 2016, efectuat per la prestigiosa consultora Havas Worldwide a 28 països, s’evidencia la consciència  que tenim el 70% dels ciutadans que les empreses poden acabar essent, per bé o per mal, el principal agent de canvi social, per sobre de la política. El 53% dels enquestats evidencia també la preocupació creixent sobre la justícia i la sostenibilitat que hi ha darrere des productes que consumim (què passa amb l’altre 47%? Tant els fa?). 

Quant de poder que tenim! Però els fets demostren que el poder sense coneixement i una certa consciència és com un cotxe sense volant (Brexit, Trump, la puixança dels populismes...). Si els consumidors adquirim cada vegada més consciència sobre els nostres drets i sentit de la justícia, acabarem incidint en la  responsabilitat de les companyies que ens proveeixen de béns i serveis. La producció deshonesta també és cosa meva.

David Cos

President d’Escola Sant Gervasi, sccl

President de Grup CLADE

A prop de casa

Article que vaig publicar a l'edició en paper de  La Veu de l'Anoia el 7 d'octubre de 2016

Escoles de negocis de reconegudíssim prestigi internacional estan incorporant cada vegada més, als seus programes per a alts directius, la filosofia com a instrument per a la reflexió serena i necessària en la presa de decisions, per a la construcció del coneixement a l’empresa a partir del diàleg.

Curiosament, aquest fet es viu paral·lelament al clar desdibuixament de la petjada de les humanitats en els currículums de l’escolarització obligatòria i batxillerats, etapes educatives determinades per institucions que no se solen caracteritzar per avançar-se al seus temps.

La realitat és polièdrica i complexa, i la preparació per prendre decisions valuoses a llarg termini, posant sempre el bé comú per sobre de l’individual, fa imprescindible l’existència d’una clara metodologia. Les humanitats, aplicables en tots els àmbits de l’experiència humana, ens ofereixen aquesta possibilitat i ens ajuden a ubicar-nos en una realitat canviant, en què el tot passa i res no és d’Heràclit és l’únic que roman.

Crec, però, que la visió de les humanitats que s’ha fet cada vegada més popular al llarg del segle XX i de l’actual està molt distorsionada i condicionada per tòpics. S’ha generat una absurda oposició entre humanitats i ciència que no condueix enlloc i que diu ben poc de la saviesa dels que l’han promogut.

El drama musical Cerca de tu casa, estrenat recentment als nostres cinemes evidencia magistralment els efectes de la pèrdua de valors i també de saviesa en les estructures polítiques, empresarials i socials abans i durant la crisi iniciada aparentment el 2007. La crisi real, més profunda, té moltíssim a veure amb aspectes com l’absència d’una autèntica formació humanística en les persones que prenen decisions grans o petites, en tots nosaltres.

I si, irresponsables, mirem cap a un altre costat, és perquè sabem que molt a prop nostre algú pateix moltíssim i la frivolitat ens venç. 

David Cos

President d’Escola Sant Gervasi, sccl

President de Grup CLADE