Camps de visió

-->

Entre 2007 i 2015, en l’arxiconegut context de destrucció de llocs de treball en l’empresa mercantil catalana (-13 %), les nostres cooperatives han estat capaces de generar-ne de nous (+2 %). ¿Vol dir això que totes les cooperatives són idíl·lics espais de creació de llocs de treball? De cap de les maneres, però sí que és cert que els models de governança propis de les societats cooperatives poden facilitar moltíssim que l’empresa actuï amb un elevat sentit de la responsabilitat, no només respecte els seus usuaris i clients, sinó envers el conjunt de la societat.

Al cap i la fi, les empreses les formem les persones i aquestes actuem inspirades per una combinació (voldria pensar que coherent) de valors personals i valors corporatius. La voluntat de crear llocs de treball estables és lloable, però per si sola no ens conduiria massa lluny. La creació de llocs de treball de qualitat només és un resultat més dels principis amb què solem treballar les cooperatives i els cooperativistes. Quan es mira més enllà de la imprescindible sostenibilitat econòmica, quan la participació de les persones, políticament i econòmica, és real, quan l’empresa i la seva gent viuen un autèntic compromís amb el seu entorn, aleshores és més fàcil generar valor i incrementar el nombre de socis de la cooperativa.

Sortint o no d’una crisi, teòrics i mitjans subratllen el millor comportament de les cooperatives en escenaris adversos, sobretot pel que fa a la gestió dels llocs de treball. Però les cooperatives no som una solució en temps de crisi. Som un model d’empresa també molt beneficiós per a la societat en períodes de prosperitat, quan alguns, amb una certa estretor en el camp de visió, focalitzen excessivament el resultat econòmic i obliden altres formes de benefici més compartits i profitosos a llarg termini per a tots.

Article publicat a "La veu de l'Anoia" el 6 de maig de 2016 (edició paper).