Cooperativisme i comunicació

Un de cada quatre catalans en edat de treballar és soci d'una cooperativa, ja sigui com a consumidor, treballador, client o col·laborador... Aquesta realitat numèrica segurament no es correspon amb la consciència de participació dels catalans en el moviment cooperatiu. Els catalans majoritàriament som del Barça més enllà del nostre gust pel futbol; estimem el nostre paisatge de mar i muntanya tocats des de fa gairebé dos-cents anys per l'esperit de la Reinaixença;  sentim una afecció sui generis per la meteorologia mediàtica o no, i ens plantegem encara l'empresa (amb lloables excepcions) com el desplegament d'un projecte familiar poc donat a la participació. Els cooperativistes som un col·lectiu numèricament força representatiu en l'economia i la societat catalana, però el sufixos -istes i -isme de l'àmbit cooperatiu potser no s'estan assumint amb l'extensió i la profunditat que permet la seva definició. Ens sentim cooperativistes, els catalans?

L'economia cooperativa, pels valors que en què es fonamenta, no és només una manera més de construir mitjans de producció de béns i serveis, sinó que implica la vinculació indissoluble d'aquesta producció amb la visió ètica entre les persones i amb l'entorn. Participació, responsabilitat social, sostenibilitat, etc, poden restar blindats pel control dels socis i sòcies de les cooperatives, en un model democràtic en què prevalen ens interessos generals per sobre dels individuals i en què, si existeix la voluntat de fer xarxa, aleshores serem capaços d'incidir en el conjunt de la societat, des del compromís i la solidaritat.

Per què no hi arribem, doncs? Per què resta adormida la consciència cooperativista malgrat la seva incidència numèrica en la societat catalana? Crec que fins ara hem estat cooperativistes en veu baixa. A casa nostra hi ha cooperatives de referència que hi han posat molt de la seva part, i que han vinculat sempre la seva marca al moviment i als seus valors, però no ha estat prou fins ara. A Catalunya, on històricament la societat civil ha demostrat en innombrables ocasions una gran capacitat de moviment i acció, està ocorrent que la participació en accions socials i de solidaritat es resumeix cada vegada més en una pura transacció econòmica, i no en un reforçament individual i col·lectiu de la nostra capacitat transformadora. S'estan adormint les consciències?

A banda d'una necessària major presència cooperativa en el teixit empresarial català, per via del creixement í la modernització de les cooperatives existents, de la creació de noves cooperatives en sectors estratègics on fins ara teníem poca presència i d'una internacionalització tan necessària, el cooperativime necessita també promocionar-se més i millor no només a través de les activitats cooperativitzades, sinó a través de la vivència del cooperativista. Si el cooperativisme no és només un model d'organització en la producció de bens i serveis, si es fonamenta en un corpus ètic, aleshores hi ha d'haver motivacions personals, de caràcter ideològic, emocional, intel·lectual, vivencial, etc... que impulsin tant cooperativista com el cooperativisme.

Quan el cooperativisme pretén comunicar allò que és i allò que vol arribar a ser, necessàriament ha de pretendre despertar en les consciències voluntats adormides. Els valors nets del cooperativisme tenen futur perquè es fonamenten el la persona. Cal vèncer prejudicis i explicar què i qui som.