28 de març 2011

Espai i temps per a la innovació

© David Cos 2011

A l'informe ¿Están los Aprendices del Nuevo Milenio alcanzando el nivel requerido? Uso de la tecnología y resultados educativos en PISA, resum en espanyol de l'informe publicat per l'OCDE prenent com a marc el projecte New Millennium Learners (NML) del Centre for Educational Research and Innovation (CERI) trobem diverses conclusions que si bé no ens han d'amoïnar especialment, sí que poden suposar un braç de palanca per a aquells que darrerement estan qüestionant l'eficiència de l'ús d'ordinadors en els processos d'ensenyament-aprenentatge a l'aula.

La conclusió més preocupant a què arriba l'estudi és que es manté una intensa correlació entre el rendiment escolar i la més alta freqüència de l'ús de l'ordinador a casa que a l'escola. L'informe, que alhora reconeix algunes conclusions poden resultar contradictòries, intenta donar pistes sobre els motius pels quals es produeix aquest fet.

En qualsevol cas, només podrem avaluar objectivament els beneficis de l'ús de les TIC si prèviament es donen una sèrie de circumstàncies que l'informe deixa ben clar que encara no hem assolit, com ara:

  • La freqüència d'ús de l'ordinador a casa no es correspon amb la que es produeix a les escoles.
  • Malgrat l'increment de les inversions en TIC, les ràtios alumne-ordinador a les escoles encara són massa baixes.
  • El principal ús d'internet per part dels alumnes està relacionat amb el lleure.
Estic segur que totes aquestes conclusions reflecteixen situacions inevitables en un camí de transformació que a tots els que hi estem implicats no ens ha semblat mai que seria curt, perquè està determinat per la capacitat d'inversió econòmica infraestrucures tecnològiques, pel talent a l'hora de construir un model pedagògic coherent adaptat a les noves realitats i que aprofiti millor els recursos tecnològics actuals i futurs, per la formació del professsorat, per la recerca de l'excel·lència en els processos d'ensenyament aprenentatge i per la capacitat de lideratge transformador per part dels equips directius.

Mentre anem construint i fent camí, però, sí que cal que anem aplicant processos d'avaluació interna sobre els usos de les TIC a l'escola. A tall d'exemple, http://www.fundaciotrams.org/ acaba d'anunciar la posada en marxa d'un procés d'avaluació interna, pedagògica, sobre l'aplicació del model 1x1 a les escoles de la seva comunitat creixent. Fins ara, crec que ens ha pogut la il·lusió. Alguns han estat molt creatius, i altres han cregut a ulls clucs en una nova realitat sense demostrar mai per què hi creien, amb uns arguments molt pobres. Reconeguem-ho, moltes vegades l'ús de les TIC no ha quedat plenament justificat. Les modes ja ho tenen, això. Però les TIC no poden ser una moda a l'educació, com el disseny assistit per ordinador o la robòtica no seran mai una moda en la indústria de l'automòbil. Ningú no qüestiona l'ús de simuladors de vol en la formació de pilots, afirmava Ferran Mas fa un parell de dies a les jornades Dim Espiral 2011.

Tot i que la il·lusió no s'ha de perdre mai, tot indica que ara toca estructurar millor la nostra conquesta d'una millor pràctica educativa, i això passa per un necessari lideratge dels equips directius de les escoles i per l'organització de departaments d'innovació que treballin per al (i amb el) conjunt del centre escolar en la consecució d'objectius estratègics coherents amb el projecte educatiu de centre. Els equips directius no han de ser només sensibles a la moda, sinó que s'han d'implicar directament en la construcció del nou espai que les TIC suposen als centres, creant i programant equips d'innovació que no siguin uns simples estudiosos i/o creadors de bones pràctiques. Els equips d'innovació han de planificar processos per a tot el centre, vetllar per la seva aplicació, requerir la formació necessària i avaluar resultats després de la implantació de nous processos.

2 comentaris:

judithgomez@santgervasi.org ha dit...

L'escola sempre ha estat un dels "oficis" on, històricament, més difícil ha estat generalitzar canvis. Pot ser, per què només som capaços de reproduir els models que nosaltres hem viscut, no se! Ara estem vivint una nova ERA on no ens podem permetre un "pas enrere ni per agafar aire" i on cal tirar endavant si o si. Igual que no acceptariem que un metge ens operés amb tècniques del segle XIX, l'escola tampoc pot acceptar metodologies de segles passats. Cal ser prodents, trepitjar segurs, fer acompanyament, recorzar els emprenedors, motivar els indecisos ... però no ens podem aturar! no ens ho podem permetre!

apadilla ha dit...

Estic totalment d'acord, PERÒ per fer tot això ens ho hem de creure. El canvi està en el CANVI METODOLÒGIC i no només tecnològic. La tasca de mestre ha de canviar i això ÉS MOLT COMPLICAT!!!! Però ho podem aconseguir entre tots....