L'experiència d'aprendre

© David Cos 2011

Posats a veure sempre el got mig ple (com a mínim), sabem que les estructures imposades pel pes de la tradició, per les inèricies de la comoditat i la lògica indiscutible de l'economia són perfectament modificables si es disposa de la voluntat suficient, si se saben aprofitar les oportunitats de canvi que sempre, tard o d'hora, sorgeixen, i si es disposa d'una mica d'imaginació.

Després de veure Comprehensive Assessment: An Overview, no crec que trobem noves idees sobre cap on hauríem d'anar. Ja fa molt de temps que ho sabem. I m'agradaria pensar que de mica en mica hi estem anant. A casa nostra hi ha escoles amb experiències molt netes i prou experimentades sobre aquest plantejament de l'aprenentatge. Imatges del reportatge m'han resultat molt i molt properes: treballs de recerca correctament duts a terme, crèdits de síntesi, treball per projectes... Aquesta proximitat, però, no ens ha de resultar encara suficient i hem de mirar i anar més enllà.

El veritable immobilisme educatiu està callat (per sort), però la seva força rau precisament en aquest silenci, que és una forma de no acció. Més que una força representa el llast que alenteix la marxa de la gran màquina que és el sistema educatiu. El Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius contempla la possibilitat que els centres estableixin les seves pròpies estratègies didàctiques modificant assignacions horàries i agrupaments de l'alumnat, per exemple. Aquestes vies, poc explorades per la majoria d'una manera contundent, de ben segur que, acompanyades de rigor, professionalitat i d'un projecte educatiu molt sòlid i compartit al darrere, ens podrien conduir a un model en què es poguessin potenciar les competències dels nostres alumnes de la manera més adequada i reeixida.

Evidentment (i com sempre), l'economia determina directament les possibilitats organitzatives dels centres, per la relació que aquesta ha de mantenir amb les ràtios i amb l'existència i la distribució d'espais suficients i adequats. Però aquest motiu no pot ser el que ens obligui a llençar la tovallola, ja que disposem de possibilitats tecnològiques que ens han de permetre ser més eficients que abans; podem gaudir d'una capacitat formativa de qualitat per als nostres docents; tenim a mà experiències que ens poden inspirar i guiar-nos i, sobretot, les nostres escoles tenen el talent real i potencial necessaris per a la transformació que s'ha iniciat. Només cal ser una mica més agosarats cada dia.