Article publicat a La Veu de l'Anoia el 10 de març de 2017
M’acabo de descarregar l’aplicació de factura catalana Abouit que, a través de l’escaneig amb el telèfon mòbil dels codis de barres dels productes que trobem a les prestatgeries dels supermercats, facilita informació sobre la responsabilitat en la producció de cada article de consum.
Segons l’estudi de la consultoria Nielsen (2015), el 40 % dels consumidors declara que estaria disposat a pagar més si els productes adquirits provinguessin d’empreses socialment responsables. Però els actes concrets de consum són molt íntims, i la presa de cada decisió es veu sotmesa a plantejaments discontinus d’ordre subconscient i emocional. Bé que ho saben els reis del màrqueting.
La cultura del consum responsable no es pot generar aïllada de la transformació cultural de base de les persones. La tecnologia ens pot ajudar moltíssim a interconnectar-nos i a disposar de la informació necessària per transformar plegats el món, però cal que comencem a recuperar la cultura de l’esforç perquè tots plegats anem aprenent a identificar la gran diferència que hi ha entre valor i preu. Si no comencem a distanciar-nos de l’humanisme etnocentrista de base materialista-hedonista que hem anat deixant créixer al menjador de cada casa en els darrers setanta anys, el consumidor continuarà essent objecte i no subjecte.
Esdevenir responsable implica un augment del grau de consciència sobre el valor de les meves accions (tot un esforç). Fa por i provoca mal de cap només de pensar-hi. Per això mirar cap a un altre lloc resulta tan fàcil. L’escenari general facilita aquesta evasió individual i col·lectiva. Recordem el famós discurs del Cap Indi Seattle dirigit a l’home blanc el 1854, evidenciant que les actuacions per a la sostenibilitat responen a la base cultural de cada societat. Just el mateix any, a l’altra costa del Estats Units, Henry David Thoureau, home blanc i ovella negra, publicava Walden, “La major part dels luxes i moltes de les anomenades comoditats de la vida no només no són indispensables, sinó que esdevenen un obstacle per a l’elevació de la humanitat.”
David Cos
President d’Escola Sant Gervasi, sccl
President de Grup CLADE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada